A la societat actual, que fomenta la precarització de les condicions de treball i de la vida, resulta cada vegada més difícil realitzar i fins i tot imaginar altres conceptes de convivència.

En aquesta situació, Francesc Abad ha volgut indagar si existeix encara un pensament capaç de projectar la idea d’un món més just. El seu projecte “Ernst Bloch: Espai per a la utopia” té com a referència l’obra del filòsof jueu-alemany (Ludwigshafen, 1885 –Tübingen, 1977), que va tenir una gran influència en el moviment del 68. En el llibre capdavanter El principi d’esperança es fa palès que Bloch és un gran enciclopedista i alhora innovador del pensament utòpic. Dins del marc d’una interpretació marxista de la historia, destaca la força transgressora del desig i la necessitat de que el factor subjectiu s’ajunti a les possibilitats objectives per tal d’aconseguir un canvi social.

El projecte de Francesc Abad sotmet aquesta teoria a un escrutini crític. Al llarg del 2010 i fins al 2012 es varen filmar a Alemanya i Catalunya tretze entrevistes amb pensadors i pensadores vinculades de maneres diferents amb la filosofia d’Ernst Bloch. Se’ls va preguntar quins elements d’aquest pensament utòpic es poden rescatar desprès de la caiguda de les grans utopies socials. Una petita mostra de quatre entrevistes i un reportatge fotogràfic es presenta ara en l’espai “Parèntesi”.

Els vídeos presentats:

Conversa amb Beat Dietschy (Berna), 58’:52”

President de la fundació per projectes de desenvolupament “Brot für alle“ (Pa per a tots). Anteriorment assistent d’Ernst Bloch a Tübingen; vincula la interpretació del seu pensament amb l‘actuació política contra la fam, la injustícia i la repressió. 

Conversa amb Francesca Vidal (Koblenz-Landau), 19’:08” Professora de filosofia i retòrica. Presidenta de la Societat Ernst Bloch i editora de la revista anual Bloch-Jahrbuch parla de l’anticipació estètica com a motiu destacat a l’obra del pensador i de les conseqüències dels canvis del món del treball degut a la virtualització de la comunicació.

Conversa amb Martí Peran(Barcelona), 24’:06

Catedràtic d’història de l’art a Barcelona, analitza el contingut utòpic de l’art contemporani. Està convençut que no són pas les obres compromeses amb una gran utopia social les que tenen la força de la transgressió, sinó aquelles que creen un espai utòpic com a model de subjectivitat al present real de l’obra.

Conversa amb Francisco Jarauta (Murcia), 12’:40” Catedràtic de filosofia a Múrcia, assenyala amb un cert escepticisme el hiat entre somni i realitat i el final del gran somni d’una vida millor com a projecte històric. Sosté que les grans utopies pertanyen al passat. Tot i que és possible que hem conservat un impuls utòpic no sabem quina forma hem de donar a les nostres preguntes.

Reportatge amb fotografies d’Helga Reidemeister (Berlín), d’Adolf Alcañiz, 3’:11” Helga Reidemeister és directora i guionista de pel·lícules documentals políticament compromeses, entre elles retrats d’Ernst i Karola Bloch. Pel fet d'haver tingut una relació amistosa amb Ernst Bloch i la seva família, les seves fotos retraten el costat íntim i personal del filòsof.

El projecte en el seu conjunt encara està en la fase de construcció i sempre aspira a que es brindi la possibilitat de mostrar-se sencer. Una visió del conjunt i l’acreditació de tots els col·laboradors s'ofereix a la pàgina web.