![]() |
![]() |
Cronologia 2009-2021 |
|
En diferents moments de la seva trajectòria, Francesc Abad es va inspirar en conceptes d’Ernst Bloch (Francesc Abad - Projectes). L’any 2009 decideix dedicar-li un projecte artístic-filosòfic per tal d’investigar l’actualitat de la filosofia de la „utopia concreta“. Originalment, l’artista va voler presentar una instal·lació de vídeos i imatges en espais que haguessin permès trobades i debats. Primerament es va proposar una exposició a l‘ Ernst-Bloch-Zentrum de Ludwigshafen, ciutat natal del filòsof, on l’any 2010 es varen commemorar els 125 anys del seu naixement. Lamentablement, la proposta no va fructificar. Tampoc a Barcelona no es va trobar cap centre disposat a presentar la instal·lació. Degut a la falta d’acolliment i finançament institucional, la feina que incloïa les entrevistes i els corresponents viatges, les traduccions i la postproducció, va avançar lentament, depenent dels recursos i la disponibilitat dels col·laboradors i col·laboradores. A partir del 2013, algunes entrevistes i peces relacionades amb el projecte es varen poder veure en el marc d’altres exposicions de Francesc Abad a Vic, Terrassa, Perpignan, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Granollers i Berlin (Espais). Si allò que volíem era presentar tot el conjunt del projecte, finalment només quedava l’opció de crear un espai virtual. En aquest espai, que presentem aquí en diferents „sales“, s’ofereixen els vídeos sencers de les entrevistes (en molts casos amb subtitulació), les transcripcions de les entrevistes i les respectives traduccions, apunts biogràfics i bibliogràfics de les persones entrevistades, altres textos, catàlegs així com fotografies per tal d’il·lustrar les diferents fases de la realització del projecte. La cronologia documenta un work in progress. Tot i que es va estendre en el temps més del que havíem previst, té el valor de la perseverança. Al mateix temps, queda palès que aquest projecte va tirar endavant gràcies a ser un treball en equip (Crèdits), fruit d’una sintonia basada en la idea, no pas en interessos particulars. En aquest sentit hem d’agrair a totes les persones entrevistades la generositat descomunal amb la que ens varen dedicar el seu temps i els seus coneixements. Òbviament, es tracta d’un projecte intrínsecament obert i inacabable. Degut a la temàtica mateixa, no pot tenir fi. Seguint aquestes petjades, el debat ha de continuar. |
2009 |
Es presenta el projecte a diferents institucions, entre d’altres a l‘ Ernst-Bloch-Zentrum de Ludwigshafen. |
2010 |
El mes de febrer del 2010 es filmen a Frankfurt i Offenbach les primeres entrevistes amb la filòsofa i psicoanalista Hanna Gekle i els filòsofs Hans-Ernst Schiller i Burghart Schmidt. A Barcelona es realitza l’entrevista amb el compositor experimental i performer musical Felix Kubin. Els estudiants d‘un curs sobre Ernst Bloch, dirigit per Hans-Ernst Schiller a la Fachhochschule Düsseldorf, enregistren i envien els seus debats. Al març s’entrevista el filòsof i curador d‘exposicions Francisco Jarauta a Barcelona. Al maig s’empren el viatge a Berna per trobar-s’hi amb Beat Dietschy, llavors director de la fundació Brot für alle, i els seus col·laboradors Miges Baumann i Martina Schmidt. Al juny, el filòsof i economista Ivan Boldyrev envia un vídeo amb les seves reflexions des de Moscou. El mateix mes, s’entrevista a Martí Peran, professor d’Història d’Art i curador d’exposicions, a Barcelona. Al setembre, es presenta l’oportunitat de parlar a València amb Francesca Vidal, professora de Retòrica i Filosofia a Koblenz i Landau i presidenta de la Ermst-Bloch-Gesellschaft. La Ernst-Bloch-Gesellschaft publica en la seva revista anual „Bloch Jahrbuch 2010“ un article on expliquem el projecte „Ernst Bloch: Espai per a la utopia“. |
2011 |
Al febrer viatgem a Berlin per parlar amb la filòsofa Silvia Mazzini i la cineasta documental Helga Reidemeister. Es realitza la postproducció dels primers vídeos. Al mateix temps neix la pàgina web „blockbloch.net“ amb mostres de les entrevistes. |
2012 | Gràcies a una donació personal del col·leccionista d’art i escriptor Han Nefkens es poden subtitular algunes entrevistes en català. Al maig s’entrevista al filòsof Jörg Zimmer (Universitat de Girona) a la Plaça Catalunya de Barcelona. En el fons es veien els acampats del moviment 15 M. Els “indignats” manifesten la voluntat i la potencialitat d’un canvi social. Sembla una encarnació de la “utopia concreta”. |
2013 |
Algunes entrevistes i el reportatge sobre la trobada amb Helga Reidemeister es mostren a Vic, en el marc de l’exposició Estratègia de la precarietat, ACVic Centre d’Arts Contemporànies, 04/04/2013 - 15/06/2013 |
El Museu de Granollers organitza un cicle de micro-exposicions amb debat, Parèntesi. Entre el 26 de novembre i l’ 1 de desembre s’hi pot veureuna part del projecte Ernst Bloch: Espai per a la utopia. |
|
2014 |
Estratègia de la precarietat a Ripollet (Centre Cultural, 05/11/2014 - 11/01/2015). |
2015 |
Estratègia de la precarietat a Terrassa (Sala Muncunill, 16/01/2015- 22/03/2015 a Perpignan (Maison de la Catalanité, 22/01/2015 - 27/02/2015) i a Vilafranca del Penedès (Sala Trinitaris, 23/10/2015 - 22/11/2015). |
2016 |
De l’11 d’agost fins al 16 de setembre, el Kunstverein Tiergarten Berlin presenta Strategien in prekären Zeiten que inclou cinc de les entrevistes així com imatges del projecte Ernst Bloch. |
2017 |
Al juliol es presenta en el Museu de Granollers el disseny de la nova pàgina web “blockbloch.net”, un espai virtual per acollir totes les entrevistes senceres i material per tal d’ampliar el debat. A fi de millorar la difusió, es creen quatre cartells amb textos i fotos que expliquen el projecte. |
2021 |
La pàgina web “blockbloch.net” és completada i millorada. Al costat de totes les entrevistes es troba ara la transcripció juntament amb la informació actualitzada sobre les persones entrevistades. Es millora l’estructura dels diferents espais per tal de facilitar la navegació. El nou “Espai per a la utopia” convida tothom a endinsar-se en els múltiples plantejaments del pensament crític i transgressor que ofereixen les entrevistes. En el seu conjunt configuren un simposi únic sobre la qüestió –antiga i més vigent que mai– de com és possible imaginar-se i realitzar un món més solidari, més lliure i més just. |