Trajectòria
Werk
Trayectoria

 

Projectes
Projekte
Proyectos

 

Apunts
Notizen
Apuntes

 

Enllaços

 
             

Trajectòria

Francesc Abad (Terrassa / Spanien, 1944)

Francesc Abad és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.

La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.

Entre les darreres instal·lacions destaquen, per una banda, el procés d’investigació històrica El Camp de la Bota (www.francescabad.com/campdelabota), un projecte cabdal pel que fa a la recuperació de la memòria i el retorn de la dignitat social i personal a les víctimes oblidades del franquisme i, per una altra, la confluència sintètica, quasi definitiva, de les recerques i interessos que l’artista ha mostrat al llarg de molts anys per la figura i l’obra del pensador alemany, mort a Portbou, Walter Benjamin, que ha acabat materialitzant en el projecte block W.B. (www.blockwb.net).

L’interés continuat, i entrellaçat, de Francesc Abad per pensadors, científics, historiadors i filòsofs del segle XX, fa acte de presència també a l’hora de descriure la seva pròpia feina: “Des de 1958, i durant quinze anys, vaig treballar a la indústria tèxtil; durant els trenta següents ho he fet al món educatiu; Així doncs, sempre he estat estretament vinculat al món laboral: un exili permanent, lúcid i encantador”. Com deia Joseph Brodsky, a qui l’artista sempre confessa deure part del seu coneixement poètic: ”Per professió o, més ben dit, per l’efecte acumulatiu de tot el que he estat fent durant anys, sóc artista; per ofici,tanmateix, sóc professor de dibuix.” També, com assegurava Hannah Arendt, un altre dels seus puntals més persistents: “No tinc intenció de fer carrera, ni per convicció, ni per capacitat."

F. Abad: Leben und Werk http://www.mural-abad.net/deutsche/fa-d.html
Manel Clot / Claudia Kalász

 

Werk

Francesc Abad (Terrassa / Spanien, 1944)

Francesc Abad hat schon als Jugendlicher im Textilsektor gearbeitet. Seine Heimatstadt Terrassa ist eine der groβen Industriestädte Kataloniens. Als Künstler war er Autodidakt. Ein Aufenthalt in New Yor k 1971 wird als Beginn seiner konzeptionellen Kunst angesehen. Er war Mitglied der Künstlerbewegung „Grup de Treball“ (Arbeitsgruppe)[1], die sich mit politischen und sozialen Problemen der Spätphase der Francozeit befasste und einen entscheidenden Wandel in der Kunstszene Spaniens provozierte. 1972 war Francesc Abad mit dieser Künstlergruppe bei der Documenta V in Kassel, auf der auch Ernst Bloch gesprochen hat. Im Mittelpunkt der Bewegung stand einerseits die Arbeit im Kollektiv, andererseits die Befreiung von künstlerischen Konventionen mit dem Ziel, der Kunst eine soziale Funktion zu geben und konkreten Einfluss auf die Wirklichkeit zu nehmen. Francesc Abad hat sowohl im Ausland wie in Spanien ausgestellt.

Eines der in seinen Arbeiten immer wiederkehrenden Themen ist die Zerbrechlichkeit von persönlicher und kollektiver Erinnerung und deren Aufarbeitung. Es geht um die Frage, wie Geschichte durch die Gegenwart rekonstruiert und verformt wird. Indem er mit Objekten, audiovisuellen Medien, Montagen, Fotografien, Installationen, etc. arbeitet, schafft er ein Zusammenspiel von Kunst und Denken, oft auch unter Herausarbeitung von Widersprüchen. So integriert er in sein Werk Worte und Texte von Philosophen und Schriftstellern wie zum Beispiel Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, Paul Celan und Primo Levi.

Eine seiner bekanntesten Arbeiten ist El Camp de la Bota. Der Titel bezieht sich auf jenen Ort in Barcelona, an dem zwischen 1939 und 1952 unter der Franco-Diktatur 1704 Menschen exekutiert worden sind und der vor kurzem durch ein architektonisches Groβprojekt, das Forum der Kulturen, überbaut worden ist. 2004 wurde Abad für dieses Werk mit dem Preis für Visual Arts der Stadt Barcelona ausgezeichnet (www.francescabad.com/campdelabota).

In Deutschland präsentierte er 2007 im Rahmen der Frankfurter Buchmesse, als Katalonien Gastland war, den “Block wb” (www.blockwb.net) in Frankfurt und Berlin. Dabei versuchte er, in Form einer multimedialen Ausstellung von Objekten, Kurzfilmen, Textauszügen, Fotografien, Collagen und Zeichnungen einen visuellen und auditiven Zugang zum philosophischen Werk Walter Benjamins zu schaffen.

In seinem gegenwärtigen Projekt zu Ernst Bloch beschäftigt er sich erneut mit Konzepten, Begriffen und Gedanken eines deutschen Philosophen. Ziel dabei ist, einen unkonventionellen Zugang zum Prinzip Hoffnung und dem Begriff der Utopie durch die Möglichkeiten der Kunst entstehen zu lassen, ein Thema, das gerade angesichts der globalen Krise ein ganz besonderes Recht auf Gültigkeit in der öffentlichen Debatte besitzt.

[1] Mitglieder: Francesc Abad, Jordi Benito, Jaume Carbó, Alícia Fingerhut, Xavier Franquesa, Carles Hac Mor, Imma Julián, Antoni Mercader, Antoni Munné, Muntadas, Josep Parera, Santi Pau, Pere Portabella, Àngels Ribé, Manuel Rovira, Enric Sales, Carles Santos, Dorothée Selz und Francesc Torres.

F. Abad: Leben und Werk http://www.mural-abad.net/deutsche/fa-d.html
Manel Clot / Claudia Kalász

 

Trayectoria

Francesc Abad (Terrassa / Spanien, 1944)

Francesc Abad es uno de los artistas catalanes más significativos de los que iniciaron su trayectoria creativa en el marco histórico del denominado arte conceptual en Cataluña, al inicio de los años 70, tanto por su continuada línea de trabajo como por el espíritu transversal característico de su discurso. Es uno de los fundadores fundamentales del“Grup de Treball”, el colectivo de artistas y teóricos más emblemático surgido en el contexto de crítica y compromiso propiciado por las actitudes artísticas desmaterializadas, y con el que participó en 1972 en la Documenta V de Kassel. A lo largo de casi cuarenta y cinco años de actividad ininterrumpida, Francesc Abad ha mostrado regularmente su trabajo en el conjunto del Estado español y en los últimos años ha participado también en significativas exposiciones temáticas y de grupo de cariz histórico y crítico, tan nacionales como internacionales.

Su actividad artística se construye y se reconoce como una reflexión cultural articulada en forma de imágenes dialécticas, centrada en la fragilidad del hombre, el paisaje y la palabra, el paso del tiempo y el peso de la memoria, la agonía industrial y la progresión histórica, el final de mundos que se terminan, el exilio y el dolor,configurando una particular escritura de los límites que prioriza claramente el compromiso personal y la búsqueda social a sobre de la calidad estética y el carácter objetual. Una reflexión, en definitiva, muy útil también para repensar los acontecimientos sociales y políticos con los que se ha ido determinando la historia del siglo XX.

Entre las últimas instalaciones destacan, por un lado, el proceso de investigación histórica El Camp de la Bota (www.francescabad.com/campdelabota), un proyecto capital respecto a la recuperación de la memoria y el regreso a la dignidad social y personal de las víctimas olvidadas del franquismo y, por otra parte, la confluencia sintética, casi definitiva, de las búsquedas e intereses que el artista ha mostrado a lo largo de muchos años por la figura y la obra del pensador alemán, muerto en Portbou, Walter Benjamin, que ha acabado materializando en el proyecto block W.B. (www.blockwb.net).

El interés continuado, y entrelazado, de Francesc Abad por pensadores, científicos, historiadores y filósofos del siglo XX, hace acto de presencia también a la hora de describir su propio trabajo: “Desde 1958, y durante quince años, trabajé en la industria textil; durante los treinta siguientes lo he hecho en el mundo educativo; así pues, siempre he estado estrechamente vinculado al mundo laboral: un exilio permanente, lúcido y encantador.Como decía Joseph Brodsky, a quien el artista siempre confiesa deber parte de su conocimiento poético:”Por profesión o, más bien, por el efecto acumulativo de todo lo que he ido haciendo durante años, soy artista; por oficio, aun así, soy profesor de dibujo".También, como aseguraba Hannah Arendt, otro de sus puntales más persistentes: “No tengo intención de hacer carrera, ni por convicción, ni por capacidad.”

Biografía F.Abad en http://www.mural-abad.net/castellano/fa-c.html
por Manel Clot / Claudia Kalász

 
Projectes anteriors
Serie “L´esperit de la utopia” 1988
Sis teles de cotó amb lletres de lli

“DOCTA IGNORANTIA” 92,5 cm x 54 cm.

“EL CONTRARI DEL JOC NO ÉS LA SERIOSITAT SINÓ LA REALITAT“ 99,5 cm x 89,5 cm.

“ESPERANZA COTIDIANA, INJUSTICIA PERMANENTE” 97,5 cm x 61 cm.

“LO IMPORTANT NO ÉS EL QUE ES DIU, SINÓ EL QUE ES FA I S´ÉS” 89,5 cm x 90 cm.

“NO HAY NADA QUE HACER PERO HAY QUE SEGUIR HACIENDO” 92,5 cm x 78,5 cm.

“SELECTED FEW” 88,5 cm x 46 cm.

 

Tampó:“L´esperit de la utopia”,1988 [+ Aquest gest que va cap a la imatge...]

 

Kultur Zivilisation, 1983 - Francesc Abad

Un recorregut sense direcció pels espais enrunats d’una antiga fàbrica tèxtil, que havia estat la més important de Terrassa, ciutat de l’artista. Abandonada. Gairebé com bombardejada: s’assembla a la descripció que fa Alexander Kluge de les restes de la seva ciutat després dels atacs de l’aviació aliada. De fons, una veu recita poemes de Brecht: «Certament, visc en un temps molt fosc». Construïda com un homenatge a Ernst Bloch, aquesta peça reflexa a la vegada la relació benjaminiana entre progrés i catàstrofe com a estadi posterior a les especulacions cultura-progrés i progrés-societat. L’artista realitza intervencions en els espais en runes, efímeres, sense públic, amb escriptures i imatges al.legòriques. Com les passejades solitàries de Robert Walser pels camins coberts de neu. [Text: Manel Clot]

Kultur Zivilisation, 1983 [+ imatge]

 

El contracte social

La utopia en marxa

 

'Spuren', 1988, instal·lació, Museu de Granollers

 

FRÜHERE PROJEKTE

 

Serie “Der Geist der Utopie” 1988

Sechs Baumwolltücher mit eingestickten Schriftzügen aus Leinen

“DOCTA IGNORANTIA” ["Belehrte Unwissenheit"] 92,5 x 54cm.

“EL CONTRARI DEL JOC NO ÉS LA SERIOSITAT SINÓ LA REALITAT“ ["Das Gegenteil von Spiel ist nicht Ernst, sondern Wirklichkeit", Sigmund Freud] 99,5 x 89,5 cm.

“ESPERANZA COTIDIANA, INJUSTICIA PERMANENTE” ["Alltägliche Hoffnung, permanente Ungerechtigkeit", F. Abad] 97,5 x 61 cm.

“LO IMPORTANT NO ÉS EL QUE ES DIU, SINÓ EL QUE ES FA I S´ÉS” ["Wichtig ist nicht, was man sagt, sondern was man tut und ist." F. Abad] 89,5 x 90 cm.

“NO HAY NADA QUE HACER PERO HAY QUE SEGUIR HACIENDO” ["Da ist nichts zu machen, aber man muss weitermachen." Scott Fitzgerald] 92,5 x 78,5 cm.

“SELECTED FEW” ["Eine kleine Schar Auserwählter", F. Abad] 88,5 x 46 cm.

 

Stempel: Der Geist der Utopie” 1988
[+ Die Geste, die zum Bild führt....]

 

KULTUR ZIVILISATION, 1983

Ein richtungsloser Rundgang durch die ruinösen Räume einer alten Textilfabrik, einst die wichtigste Fabrik von Terrassa, der Heimatstadt des Künstlers. Stillgelegt. Wie niedergebombt: Es mag einen an eine Beschreibung erinnern, die Alexander Kluge von seiner Stadt nach den Bombenangriffen der Alliierten gab. Aus der Ferne rezitiert eine Stimme Gedichte von Brecht: Wirklich, ich lebe in finsteren Zeiten! Konstruiert fast als Hommage an Ernst Bloch, wird in diesem Werk gleichzeitig das benjaminsche Verhältnis von Fortschritt und Katastrophe als Folgestadium derÜberlegungen zu Kultur-Fortschritt und Fortschritt-Gesellschaft reflektiert. Der Künstler greift mit seiner Arbeit in die in Ruinen liegenden Räume ein, Räume, die kurzlebig und ohne Publikum sind, mit Schriftzügen und allegorischen Bildern. Wie die einsamen Spuren Robert Walsers im Schnee.

 

Kultur Zivilisation, 1983[+ images]

 
Gesellschaftsvertrag La wirkende utopie
 
'Spuren', 1988, Museu de Granollers
 

Proyectos anteriores

Serie “El espirituo de la utopia” 1988

Seis telas de algodón con letras de lino

“DOCTA IGNORANTIA” 92,5 cm x 54cm “EL CONTRARI DEL JOC NO ÉS LA SERIOSITAT SINÓ LA REALITAT“ 99,5 cm x 89,5 cm “ESPERANZA COTIDIANA, INJUSTICIA PERMANENTE” 97,5 cm x 61 cm “LO IMPORTANT NO ÉS EL QUE ES DIU, SINÓ EL QUE ES FA I S´ÉS” 89,5 cm x 90 cm “NO HAY NADA QUE HACER PERO HAY QUE SEGUIR HACIENDO” 92,5 cm x 78,5 cm “SELECTED FEW” 88,5 cm x 46 cm

 

Tampón:El espirituo de la utopia” 1988 [+ Este gesto que va hacia la imagen...]

 

KULTUR ZIVILISATION, 1983
Un recorrido
sin dirección por los espacios aruinados de una antigua fábrica textil, que había sido la más importante de Terrassa, ciudad del artista. Abandonada. Casi cómo bombardeada: se asemeja a la descripción que hace Alexander Kluge de los restos de su ciudad tras los ataques de la aviación aliada. De fondo, una voz recita poemas de Brecht: «Ciertamente, vivo en un tiempo muy oscuro». Construida como un homenaje a Ernst Bloch, esta pieza refleja a la vez la relación benjaminiana entre progreso y catástrofe como estadio posterior a las especulaciones cultura-progreso y progreso-sociedad. El artista realiza intervenciones en los espacios en ruinas, efímeras, sin público, con escrituras e imágenes alegóricas. Como los paseos solitarios de Robert Walser por los caminos cubiertos de nieve.

Kultur Zivilisation, 1983>[+ imàgenes]

El contrato social

la utopia en marcha

'Spuren', 1988, instalación, Museu de Granollers

Quadern projecte1 / Buchprojekt1 / Cuaderno proyecto1 [+]

Esquema per al projecte d'expositiu / Entwurf für das Ausstellungsprojekt / Esquema para el proyecte expositivo

Francesc Abad - Utopia com a forma afirmativa de resistència.
És possible avui parlar de nou del concepte d'utopia davant de la devastadora globalització que nega tot allò que ens fa humans, fins i tot ens pren els somnis?

Francesc Abad - Utopie als bestimmte Form des Widerstands.
Angesichts der wild um sich greifenden Globalisierung, die all das zerstört, was uns menschlich macht, uns sogar unserer Träume beraubt, ist es da heute überhaupt noch möglich an einem Begriff von Utopie festzuhalten?

Francesc Abad - Utopia Como forma afirmativa de resistència.
Es posible hoy hablar de nuevo del concepto de utopía frente a la devastadora globalización que niega todo aquello que nos hace humanos, incluso nos toma los sueños?

Taller / Werkstatt / Taller

Un muntatge mural sobre l’obra de Francesc AbadPer Lupe García i Claudia Kalász >>>

Projecte exposició: Camp de la Bota >>>